Teresa Pàmies

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) és una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX. Ha publicat novel·les, dietaris i reportatges, sempre amb un fons autobiogràfic i de testimoni personal. La seva obra és en bona mesura el testimoni viu de la guerra civil i de l’exili. De l’any 39 fins al 71 va estar exiliada a Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. De la seva extensa obra destaca Testament a Praga (que va escriure en col·laboració amb el seu pare i que va guanyar el premi Josep Pla el 1970), Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de Pres, de 1975. Amor clandestí (1976-1998), La filla del gudari (1997), Nadal a Porto (1995), Elogi de la vellesa (2001) i Opinió inconformista (Ara llibres, 2003). L’any 2001 va ser guardonada amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes.