Gènere: Ficció
ISBN: 9788415645849
Format: 14,8 x 23,3 cm
Enquadernació: Tapa tova amb solapes
Pàgines: 186
Publicació: 29/02/2016
Comparteix si t’ha agradat
Roger de Gràcia
60 dies a Cuba
«A l’abril faré trenta-dos anys i no sé si aquest cop els celebraré amb l’Amanda o no. De moment, el que em queda d’octubre i novembre els gastaré passejant les esquerdes sentimentals per aquesta illa descomposta i preciosa fins que arribi l’últim mes de l’any i ens tornem a trobar per descobrir si tenim futur o ja som passat.»
La primera novel·la de Roger de Gràcia és la sorpresa literària de l’any. Una narració deliciosa que conjuga amb desimboltura humor, amor i tendresa i una mica de bogeria, promiscuïtat i provocació sense complexos.
El Roger està immers en una crisi de parella. És un problema habitual, però ell i l’Amanda hi han trobat una solució única: viatjar a Cuba i donar-se plena llibertat per gaudir l’illa per separat, retrobar-se al cap de 60 dies i replantejar-se el què, el com, el quan i el perquè del sí o no de la seva relació.
A Cuba, al Roger l’esperen litres de rom, quadres pop del Che, vaixells pirata i talls de meló sota els eucaliptus, però també hi trobarà esglésies en ruïnes que són un infern del reggaeton, cicatrius que recorren cossos sencers, una certa nostàlgia i molts dubtes. 60 dies a Cuba seran suficients per prendre una decisió?
Un noi amb tres nòvies i una bicicleta, una illa del Carib on no se rinde nadie, carajo i una noia de cara bonica i ulls riallers. Voldràs més dies a Cuba, voldràs que no s’acabi mai.
Amb el suport del Departament de Cultura.
Què n'han dit?
«Escrita encertadament com un diari de viatge sota l’aparença d’una història de desamor s’amaga una carta d’amor a Cuba.» Marc Pastor, escriptor.
«Que ningú s’equivoqui, el debut literari de Roger de Gràcia, és una aposta valenta i arriscada, intel·ligent i descarada. Un còctel potent amb una part de sexe desacomplexat, una altra de ganes de viure i trobar respostes que fan por i, unes gotes d’humor intel·ligent.» Sílvia Cantos, blocaire.
«Resulta que en Roger de Gràcia escriu molt bé. Encara més, té una manera d’escriure absolutament personal, que et va atrapant en una teranyina fins a portar-te a l’estat ideal del lector: m’és igual què m’expliquis, però vull que segueixis explicant-m’ho.» Sílvia Soler, escriptora.
