Sahar Delijani

A l’ombra de l’arbre violeta

«Els guàrdies havien buscat documents, cartes, fullets, poemes, llibres prohibits. Se’n van anar amb les mans plenes. Hi havia tants bocins de vida que s’havien d’emportar. Aquells papers no decidirien qui se n’anava i qui es quedava. Els seus pares, amb el seu amor i la seva lluita i les vides en paper, ja no hi eren.»

Una novel·la colpidora ambientada a l’Iran postrevolucionari, basada en les paoroses vivències de l’autora i els seus familiars i amics. Una lectura que roman a la memòria durant molt de temps i que, com la meravellosa El caçador d’estels, amb la qual ha estat comparada, ens obre els ulls a uns mons llunyans en l’espai, però propers en emocions i sentiments.

Mares i fills, pares, avis i germans; tres generacions protagonitzen una història dramàtica guiada pels anhels de justícia i llibertat, però encadenada a la barbàrie d’un present que no han triat. Vides comunes que s’entrellacen i que evidencien la repressió, la brutalitat i la injustícia d’un règim, encegat per les doctrines religioses, que s’imposa amb mà de ferro.

Una mare que silencia el plor a la presó, una germana que no s’atreveix a estimar, un pare que entrega la vida per la seva família… Una emocionant novel·la que esberla les convencions i que denuncia el perill dels fonamentalismes.

Amb el suport del Departament de Cultura.

Què n'han dit?

“Ambientada a l’Iran, després de la revolució islamista, la fascinant novel.la de Delijani és una acusació punyent a la tirania, un homenatge commovedor a aquells que en pateixen les cicatrius i una celebració de l’etern anhel de llibertat del cor humà.”
Khaled Hosseini, autor de Mil sols esplèndids.

 

«La denúncia de la situació de la dona a l’Iran es converteix en la reivindicació d’un dret més entre tots els que es veuen anul·lats, sense arribar a un feminisme declamatori en la novel·la embellida per la subtilitat i la càrrega simbòlica dels petits gestos.»
Sònia Hernàndez, Culturas de La Vanguardia.

«Relats que mostren la duresa de la vida dels presos polítics a la República Islàmica, especialment en la dècada dels vuitanta, amb els afusellaments, la fortalesa de las dones i de la família y la por de que 30 anys després pugui passar alguna cosa similar. »
Blanca Cia, El País.

«El llibre no és una biografia de la seva família, sinó una història coral.»
Ernest Alós, El Periódico.

 

Fes-ne un tast