Violaine Bérot

Com bèsties

Traducció de Maria Llopis

Violaine Bérot ens ofereix una faula contemporània sobre la llibertat, l’exclusió i la necessitat de repensar la nostra relació amb la natura i amb els altres

Com bèsties  és una història inoblidable a mig camí entre la novel·la negra i la faula.

La muntanya, un poble aïllat i, a les parets rocoses que el dominen, una cova on, segons diu la llegenda, les fades amagaven els nadons que robaven.

Lluny de la mirada dels habitants de la vall, la Mariette viu amb el seu fill, un jove que mai no ha pronunciat una sola paraula, atemorit per la presència dels altres, però que, en canvi, posseeix una força sobrehumana i el do prodigiós de guarir els animals. Al poble, tothom fa la seva fins que una nena petita, apareguda del no-res, ho trastoca tot i els rumors comencen a disparar-se sense aturador en una vall on encara ressonen antigues faules i llegendes. Aleshores, el silenci, la por i el judici dels altres precipiten una història inquietant sobre la diferència, la llibertat i els límits de la condició humana.

Violaine Bérot és un dels secrets més ben guardats de les lletres franceses i Com bèsties, un text magnètic i contundent que reflexiona sobre la diferència, sobre un món rural al caire de la desaparició, sobre la vulnerabilitat de les dones i tots aquelles persones que decideixen viure al marge de la norma.