Arià Paco

Covarda, vella, tan salvatge

Un retrat vívid i polifònic d’una generació de joves marcada pel desarrelament i la fragilitat de les ambicions.

A Igualada els somnis s’asfixien. Per això els joves marxen: a Barcelona, Madrid, Alemanya, Arizona. Quan el seu pare mor, però, el David decideix interrompre la seva carrera i tornar per encarregar-se del bar que li ha
deixat en herència. En assabentar-se’n, el Biel i l’Auger també tornen a la ciutat que els va veure créixer, resolts a redreçar la mirada del seu amic cap al futur. Però, quin futur?

En el transcurs d’un estiu enrarit, els vells amics es busquen i no es troben, lligats pels codis gastats d’una amistat que temps enrere semblava a ultrança, i les empremtes d’una ambició passada. Intel·ligent i delicada,
Covarda, vella, tan salvatge és el retrat d’una generació erràtica, atrapada entre el miratge de construir un camí propi i la buidor de trencar amb els llaços de la comunitat.

Què n'han dit?

«És una novel·la que trepitja fort les preocupacions d’avui i es pregunta quina és la vida bona amb un relat coral en què cadascú tempteja una resposta.» —Carlota Rubio a Núvol

«Amb “Covarda, vella, tan salvatge”, Arià Paco roba un vers a Espriu per canalitzar la ràbia generacional actual. Té capítols espectaculars, com les escenes de la tardor del 2017. És com si Bolaño hagués escrit sobre les manis per la independència.» —Albert Forns

«”Covarda, vella, tan salvatge” desplega el retrat d’una generació desarrelada, teixit amb personatges vius i una escriptura polièdrica i prenyada de sentit.» —Helena Guilera, editora i escriptora

«Els personatges són tan propers a cadascun de tots nosaltres que és impossible no empatitzar-hi. Gràcies per posar veu a les inquietuds d’una generació.» —Marta Porta

«Una obra sensible i intel·ligent que retrata la generació millennial, desarrelada, frustrada, erràtica i incomunicada.» —Anna Carreras a l’ARA Llegim

«Et reconcilia amb els homes joves i el seu batibull intern. La millor novel·la que podria fer un filòsof nascut el 1993.» —Anna Punsoda

«Una novel·la que trepitja fort les preocupacions d’avui i es pregunta quina és la vida bona amb un relat coral en què cadascú tempteja una resposta.» —Carlota Rubio a Núvol

«Potser, o més que potser, us hi trobeu entre les seves pàgines.» —Raquel Estany

«Sobre créixer i fer-se gran, i com encaixes això.» —Marina Porras a “El suplement” de Catalunya Ràdio

«La novel·la és una clara passejada evocadora d’una generació, de records, d’amistat i de ciutat.» —Montserrat Domingo

«Una novel·la fascinant. Llegiu-la, és una gran novel·la.» —Eduard Riudavets

«Una novel·la coral i introspectiva sobre els dubtes i les relacions personals entre homes joves i sobre els límits, encara grisos, de l’amistat, l’amor, el sexe i la llibertat.» —Laura Tapiolas a El Temps

«Quina intensitat, quantes preguntes. Si us agraden les emocions fortes, les intensitats i les reflexions, deixeu-vos atrapar, perquè és un llibre singular.» —Berta Creus, traductora i correctora

«El que m’interessa molt d’aquesta novel·la és una tesi que fa trontollar el pensament tan arrelat que els amics de la infantesa ho són per sempre i són inamovibles. Em sembla que conté entre línies, amb frases molt brillants, algunes reflexions molt interessants sobre l’amistat, el fer-se gran i l’arrelament.» —Míriam Cano al Fet a mida

«La lectura d’aquest llibre ens ha sorprès i captivat particularment!» —Audiolart, productora d’audiollibres

Entrevistes

Fes-ne un tast

«Almenys els amors s’acaben, oi? No sempre, però sí tot sovint, sí possiblement, tenen finals clars, polits, i es deixen narrar a la clàssica, aristotèlica manera. Almenys els amors s’acaben; comencem així, doncs.»