Carme Martí

El camí de les Aigües

«Era la cuina més gran que havia vist mai. Les parets estaven cobertes de rajoles rectangulars de ceràmica blanca lluent amb una sanefa amb dibuixos de trèvols blaus. A casa no en tenien, de rajoles, i el color de les parets cada hivern es tenyia de gris del fum de la llar de foc. La meva cuina de color de nata que arriba fins al cel. Tenen uns sostres més alts, aquesta gent de Barcelona, escrivia a la mare.»

 

Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la memorable que ens descobreix la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l’actualitat.

A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera d’explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l’amor i el desamor, l’amistat, la família, la guerra, la seva passió pels fogons. Quan troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes, se li il·lumina la mirada: seran els plats que ha cuinat els que ordenaran els seus records.

La Laura, en canvi, viu en l’obscuritat d’una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el control emocional mitjançant l’escriptura, però només troba un cert refugi en les converses amb un jove veí i en les visites a la seva àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d’una cuinera de l’Espluga de Francolí. L’àvia escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història, però, que la remou ben endins.

Descobriu més detalls sobre la novel·la al web: http://camidelesaigues.com/ 

Amb el suport del Departament de Cultura.

Què n'han dit?

«M’ha agradat molt anar resseguint la història de la Maria Badia a través de la Laura. Recrea tots aquests petits mons interiors que acaben determinant l’arquitectura de les grans novel·les.» Laura Borràs

«Cal agrair el nou repte literari de la Carme Martí d’encreuar les bandes sonores de Rosó amb Wrecking Ball de Bruce Springsteen. Que la història extraordinària de l’àvia cuinera, que recorre el segle XX de cap a peus, no ens amagui la història punyent de la neta escriptora, d’un dol patològic que continua encara ben present.» Andreu Mayayo

«L’honestedat literària de Carme Martí torna a brillar amb llum pròpia.» Francesc Ginabreda, Núvol 

Fes-ne un tast

Altres llibres de Carme Martí