Sebastià Serrano

Elogi de la passió pura

«La Rosa em deia que jo sabia escoltar. M'ho deia i a mi em feia gràcia de sentir-li-ho dir. M'agradava de sentir-la parlar, de veure-la com s'expressava i em fixava en els seus petits rituals carregats sempre de la tendresa de les coses senzilles. La sentia, la veia, la mirava, l'observava, l'escoltava i l'estimava.»

Guanyadora del Premi Ramon Llull de 1990 i inexplicablement introbable durant més d’un decenni, Elogi de la passió pura és una novel·la avançada al seu temps, on la comunicació, la creativitat i les emocions es fonen en una història al voltant d’un esportista d’elit.

La tensió de la final de la Copa d’Europa d’Atletisme a Amsterdam, l’entrenament, penjant d’un fil, per als Jocs Olímpics de Moscou, l’inici a flor de pell i ple de descobertes de les relacions amb la Rosa o l’orgull il·lusionat per la publicació del primer llibre, són experiències que el protagonista, un atleta retirat de la competició, fa passar pel sedàs de la seva memòria. Un atleta que també es deu a l’arquitectura i la poesia, en la cruïlla de tres disciplines regides pel domini de l’espai i el temps, i a qui un daltabaix personal porta a cercar l’equilibri de la mà d’una dona especial i serena, la Sàlvia, d’un món totalment aliè al seu.