Mal bon pare

En la cruïlla de la vida, t’has de decidir. Vols ser un mal pare o un bon pare?

«Em mirava aquella panxa fixament i m’imaginava la vida que allí s’estava gestant, el petit embrió que s’hi ocultava, i me’l suposava flotant, aliè a tot l’enrenou que la seva futura presència provocava a fora, i com a poc a poc aixecava aquelles extremitats mig fetes i em dedicava una botifarra; una botifarra a càmera lenta que venia a ser un “fote’t!” rotund.»

En Carles Vila ambicionava una maduresa tranquil·la. Estava a punt de fer-ne quaranta. Les nenes gairebé pujaven soles. Estava cada cop més convençut que la vida era un bumerang que l’havia portat lluny, però que acabaria deixant-lo suaument a la porta del bar d’on havia sortit, l’enyorat Mars del Carib. S’equivocava. Un embaràs inesperat li barra el camí de la llibertat i el porta a enfrontar-se a la realitat formada per l’expectativa d’una família nombrosa, una feina tediosa, pares ultraconservadors, sogres benpensants i un dolor d’estómac emprenyador que no acaba de marxar. Mal bon pare relata amb humor descordat la vida d’en Carles durant els mesos de gestació de la Mariam. Un antiheroi del nostre temps condemnat a arrossegar el pes de la paternitat incessant, amb paciència infinita, obligat a decidir què vol ser quan sigui gran. Mal pare? Bon pare? Sigui com sigui, Carles Vila, t’hauràs d’arremangar.

Què n'han dit?

«Brutaaaaaaal el Sergi Pons! Encara estic rient! Literatura de la bona però fresquíssima! Una “patada als ous” a la tirania de les coses políticament correctes. Si ve els anteriors eren molt punkies, aquest és més per a tots els públics, sense perdre ni un bri de la seva magistral ironia. No apte per a persones que no entenen els dobles sentits, ni fonamentalistes de tot el que sigui alternatiu.» Xavi, llibreria Vapor Vell

«Comparteix amb Adrià Pujol, Jordi Dausà o Jordi Casals la magnífica capacitat de fotografiar el carrer, la vida de barri, i sobretot el lumpen de la societat» Anna Carreras i Aubets, Núvol

«Conté dissertació fonda més enllà de la picaresca d’un poca-solta. Perquè la novel·la reflexiona —i molt— sobre els límits de la llibertat personal, sobre el llegat que cal transmetre als fills, sobre les relacions de parella en ple embaràs i sobre el codi genètic moral que portem gravat a foc, sobre què no ensenyar als fills quan canviem de rol, de fills a pares, i preferim oblidar models per no patir. Però ho fa amb ritme i temperament. I una concatenació frenètica d’exemples hilarants.» Anna Carreras i Aubets, Núvol

«l escriu una literatura petanera, perquè retrata ambients marginals i paios molt passats de voltes, perquè no gasta etiqueta literària. […] En tots els capítols hi ha escenes que fanpetarde riure.», Julià Guillamon, La Vanguardia «La nova novel·la també comparteix amb les dues anteriors una forma d’explicar planera, directa, com si fos un cop de puny, i sempre amb una ironia i un humor descarat i desvergonyit.» T.T. , El 9 Nou