Només per a gegants

Un matí d’estiu, el 2002, la policia va trobar el cos del zoòleg Jordi Magraner a la seva casa de l’Hindu Kush pakistanès. L’havien assassinat. Magraner portava quinze anys a les muntanyes estudiant la fauna, buscant el ieti i, sobretot, vivint al paradís que sempre havia somiat.

Magraner va trobar a les valls el lloc on sentir-se gran, un autèntic gegant. Allà va conduir caravanes. Va respirar la natura salvatge. Va barallar-se amb els punys. Va ser un líder carismàtic. I va estimar. Fins que l’esclat dels talibans el va fer un sospitós habitual. Sis anys més tard, el misteri de la seva mort continuava sense resoldre’s.

“Escriure aquesta història era una aposta extrema. Al plantejar-me viatjar a aquella versió occidental de l’infern, renunciant als meus principis d’evitar les situacions d’evident risc, vaig sentir-me íntimament unit a l’home sobre el que estava investigant.” Gabi Martínez