Paul Kingsnorth

Alexandria

Traducció de Xavier Pàmies

Un retrat desafiant i visionari de les contradiccions de l’ànima humana que ens han encaminat cap al desastre ecològic.

Una comunitat reduïda de dones i homes habiten els paratges pantanosos que temps enrere formaven Anglaterra. Són probablement els darrers supervivents de la civilització. Oculta entre els boscos, una criatura els sotja; un ésser que els oferirà una salvació que és alhora una amenaça contra tot allò en què creuen: un lloc anomenat Alexandria.

D’una potència lírica extraordinària, Paul Kingsnorth imagina un futur després del desastre ecològic i basteix una èpica de ressonàncies mítiques que explora els dilemes elementals de la condició humana: la comunitat versus l’individu, l’instint versus la raó, la natura versus el llenguatge, i la pregunta sobre on cal orientar els nostres anhels, cap al present o cap al futur.

Què n'han dit?

«Una delícia lingüística. Planteja les preguntes més urgents del nostre mil·lenni.» —Financial Times

«Una benedicció per als lectors de ficció especulativa.» —Kirkus

«Kingsnorth és l’únic escriptor actual que faci res de semblant.» —London Review of Books

«Desafiant, imaginativa i connectada amb l’ecologia.» —The Spectator

«Una diatriba contra la irresponsabilitat humana.» —The Guardian

«Una novel·la postapocalíptica amb tocs utòpics ambientada en un món devastat pel canvi climàtic.» —Edgar Cotes

«Ciència-ficció climàtica en català amb un argument molt potent.» —Pablo Mallorquí

«Una mena d”Oryx i Crake” modern, amb molta imatge al•legòrica i reflexió ecologista.» —Karen Madrid, periodista de Ràdio Sabadell

«A través d’una profunda mirada mística, Kingsnorth crea una distopia on convergeixen totes les contradiccions de l’ànima que porten al desastre.» —Carlos Garfella al Quadern (El País)

«Una novel·la que cal llegir.» —Eduard Riudavets

«Un gran llibre, filosòfic, ètic, ens fa raonar sobre el significat de “ser humà.” Escrit amb mestratge i bellesa. Espectacular com l’autor juga amb el llenguatge, lloable la traducció. Tant de bo poder llegir la trilogia.» —Gemma Salvador

«Una novel·la de gran lirisme, escrita amb una força poètica estremidora. Hi ha una mica d’aquella essència que trobem present en les grans obres universals, d’aquell no sé què que ressona dins nostre i que ens deixa un pòsit.» —Marc Mata a Núvol

«Una novel·lassa. La traducció al català que n’ha fet en Xavier Pàmies és maquíssima i poètica.» —Miquel Codony

«Una obra que planteja nombroses preguntes crucials per al present i, sobretot, el futur de la humanitat, en un llenguatge particular.» —Glòria Aznar al Diari de Tarragona

Entrevistes