Anna Moner

La por de la bèstia

Una persecució psicològica i delirant. Anna Moner ens guia per la ment d’un depredador en una novel·la que ens recorda a El perfum.

«Només la por et salvarà... Aquesta casa ha sigut el nostre refugi i ha de convertir-se en el teu santuari. Fora d'aquests murs no hi ha res bo per a tu... Ets un secret! Ets el meu secret, Emily! Jo guardaré el secret... I ho farem a la meva manera»

A principis del segle xx, el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seves víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.

A través d’uns personatges magnètics i d’un univers inquietant i hipnòtic, Anna Moner ens revela els mecanismes interns que mouen l’autoproclamat Minotaure a cometre un seguit de crims esgarrifosos inspirats en la recreació de retrats femenins renaixentistes.

 

Amb el suport de:

Entrevistes