Roc Casagran

L’abraçada que

L’abraçada que et salva del precipici i la que et deixa caure, l’abraçada que és coixí o armadura i la que és fredor i desesperança. L’abraçada que no vas poder fer i la que t’hauries pogut estalviar. Aquestes i tantes altres abraçades passegen dins de poemes que parlen d’un món caòtic on es barregen l’amor, la paternitat, la melangia, les lluites o els somnis.

Un món que Roc Casagran ens convida a abraçar amb una abraçada càlida i acollidora, tendra i juganera.

Què n'han dit?

«Una edició bellíssima.» —El Teler llibres

«En Roc Casagran té una manera d’escriure poesia diferent de la majoria de poetes actuals. Cuida molt la mètrica i la rima, i, evidentment, això dona una certa musicalitat als poemes.» —Cesk Freixas a la revista Enderrock

«Meravellós, aquest llibre. L’abraçada que necessitem. Llegiu-lo, compreu-lo, deixeu-lo, i que no ens fallin mai els versos sincers.» —Jordi Ginesta, cantant de Bonobos

«Un dels millors escriptors que té la literatura catalana avui dia, i segurament un dels millors poetes que hi ha avui en català als Països Catalans.» —Cesk Freixas al Diari ARA

«De seguida que he vist que Roc Casagran ha tret un nou llibre, l’he comprat i el resultat ha estat superior a les meues expectatives: m’ha encantat!» —Vicent Montesinos al seu blog de Vilaweb

«L’escriptor Roc Casagran reivindica, en el seu darrer llibre, la proximitat davant el distanciament social. Aquest títol, “L’abraçada que”, una frase inacabada, dona peu a anar a tants llocs…» —Laura Rosel a El matí de Catalunya Ràdio

«Un recull de poemes que parlen del que és indispensable en aquest món.» —Laura Cera a Ràdio Mataró

«En ha emocionat fins al final. Us el recomanem sí o sí!» —Llibreria 4 gats

«Ens ha encantat!» Aquests poemes aparentment fàcils, lleugers i entenedors, fets perquè els abracem, poden arribar a ser una bona arma contra el poder i la opressió.» —Marc Giró al “Vostè primer” de Rac1

«Un llibre fantàstic que acompanya estones i situacions.» —Isaac Peraire

«Un llibre que ens parla de tot allò que ens passa, el que vivim i el que somiem, dels fills i dels que ja no hi són. Parla de no ser ramat, de tenir identitat, de llibertat en el sentit ampli i de viure.» —M. Ordóñez al Diari de Sabadell

Entrevistes

Altres llibres de Roc Casagran