Tatiana Țîbuleac

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds

Traducció de Corina Oproae

Una història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó, que s’ha convertit en un clàssic de la literatura europea.

Per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar, l’Aleksy decideix seguir el consell del seu psiquiatra i rememorar l’època més feliç i devastadora de la seva vida: el darrer estiu que va passar amb la seva mare en un poble rural de França. Llavors, l’Aleksy era un adolescent rosegat per la tristesa i el ressentiment: com podia superar la pèrdua de la seva germana, perdonar la mare que l’havia ignorat i fer front a la malaltia que ara la devorava?

D’una bellesa feridora, aquest és el relat de l’estiu en què mare i fill abaixen les armes, esperonats per la imminència del desenllaç i la necessitat de reconciliar-se. Una història d’abast universal destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura europea.

Què n'han dit?

«D’una bellesa cruel.» —Le petit journal

«Cruel, abrupta, inflexible. Tatiana Tîbuleac no té pietat. Sacseja els seus personatges, els enganya, els manipula i ens manipula a nosaltres, els lectors de carn i ossos.» —Actualité

«Apassionat com només poden ser-ho els textos escrits des de les vísceres. Perfecta per a qui busca històries que impacten de veritat.» —El Periódico

«Tan cruel com commovedora.» —El País

«Una novel·la de les que fan mal.» —Más Leer

«Una reflexió poètica i profunda sobre la complexitat de les relacions maternofilials i un al·legat a favor que mai és tard per a l’amor i el perdó.» —El Cultural 

«Se’t clava com una daga.» —ABC Cultural

«El debut més impressionant de la literatura europea actual.» —Qué leer

«Una muntanya russa d’emocions magistral.» —La Razón

«Una novel·la dura, magistralment escrita i que ho reuneix tot: estil, història i personatges.» —La Voz de Galícia

«Una de les millors històries que he llegit en els últims temps. Dura i bella a la vegada.» —Marta Vives

«Un ressò mediàtic mundial. Una crua reflexió sobre les relacions maternofilials, que apel·la a la força de l’amor i al perdó.» —Xavier Graset al Més324

«És una novel·la que sap furgar en la ràbia i la violència per extreure-hi força i bellesa. El que fa empassar d’un cop la novel·la no són els esdeveniments, que el protagonista explica de passada, sinó la singularitat de la seva veu i un imaginari a vegades poètic i a vegades fastigós, que es posa sota la pell.» —Carlota Rubio a Núvol

«Un d’aquells llibres que perdurarà; una autèntica meravella que em costarà d’oblidar.» —Sergi al blog “Llibres, i punt!”

«D’una bellesa singular, és una novel·la abassegadora per la visceralitat amb què està escrita.» —Carlota a Núvol

«Un dels millors llibres dels últims anys, ara en català.» —Llibreria Altaïr

Entrevistes