L’estiu que la mare va tenir els ulls verds

«D’una bellesa cruel.» —Le petit journal

«Cruel, abrupta, inflexible. Tatiana Tîbuleac no té pietat. Sacseja els seus personatges, els enganya, els manipula i ens manipula a nosaltres, els lectors de carn i ossos.» —Actualité

«Apassionat com només poden ser-ho els textos escrits des de les vísceres. Perfecta per a qui busca històries que impacten de veritat.» —El Periódico

«Tan cruel com commovedora.» —El País

«Una novel·la de les que fan mal.» —Más Leer

«Una reflexió poètica i profunda sobre la complexitat de les relacions maternofilials i un al·legat a favor que mai és tard per a l’amor i el perdó.» —El Cultural 

«Se’t clava com una daga.» —ABC Cultural

«El debut més impressionant de la literatura europea actual.» —Qué leer

«Una muntanya russa d’emocions magistral.» —La Razón

«Una novel·la dura, magistralment escrita i que ho reuneix tot: estil, història i personatges.» —La Voz de Galícia

«Una de les millors històries que he llegit en els últims temps. Dura i bella a la vegada.» —Marta Vives

«Un ressò mediàtic mundial. Una crua reflexió sobre les relacions maternofilials, que apel·la a la força de l’amor i al perdó.» —Xavier Graset al Més324

«És una novel·la que sap furgar en la ràbia i la violència per extreure-hi força i bellesa. El que fa empassar d’un cop la novel·la no són els esdeveniments, que el protagonista explica de passada, sinó la singularitat de la seva veu i un imaginari a vegades poètic i a vegades fastigós, que es posa sota la pell.» —Carlota Rubio a Núvol

«Un d’aquells llibres que perdurarà; una autèntica meravella que em costarà d’oblidar.» —Sergi al blog “Llibres, i punt!”

«D’una bellesa singular, és una novel·la abassegadora per la visceralitat amb què està escrita.» —Carlota Rubio a Núvol

«Un dels millors llibres dels últims anys, ara en català.» —Llibreria Altaïr

«Una obra intimista, transformadora i extremadament emotiva. Costa d’oblidar.» —Àngela Sánchez Vicente al blog La Petita Llibreria

«Quina meravella de Tatiana Țîbuleac. Un llibre amb moltes capes: la nova Europa, la salut mental, la redempció, les famílies.» —Toni Padilla, periodista

«És aclaparadora, dotada d’una gran bellesa, decadent i malaltissa, gràcies a la manya per a les imatges poètiques.» —Víctor García Tur a El País

«El recomano. No s’assembla a res del que he llegit l’últim any.» —Laura Pinyol, periodista i escriptora

«Ja és tot un clàssic contemporani de la literatura europea. Una autèntica meravella que em costarà d’oblidar.» —Sergi Purcet a El matí digital

«Aquesta novel·la de Tatiana Tîbuleac és pur nervi i talentàs, una puta obra mestra.» — Sandra Balagué, periodista

«Impactant i deliciosa.» —Àlex Milian a El Temps

«Hipnòtica. Amb una arrencada potentíssima que ja no et permet desenganxar-te’n. Un molt bon llibre.» —Daniel Recasens, regidor d’Educació, Cultura i Política Lingüística de Reus

«Revelar-se contra la idea de la “bona mare”. M’ha encantat!» —Gemma Maymó, regidora de l’Ajuntament d’Altafulla

«Em va deixar sense paraules, és un llibre meravellós. Contentíssim de tenir-lo en català. Si esteu decidint llegir-lo, busqueu aquesta edició.» —Sergi Purcet al canal Els Bookhunters

«Brutal, impacta des de la primera pàgina per la seva duresa i es va transformant en una novel·la emotiva amb l’evolució dels seus personatges. És un llibre cruel, però tendre, escrit d’una manera que atrapa el lector.» —Raquel, llibretera Abacus Cornellà

«Un d’aquells que et sap greu no haver llegit abans. És magnífic per la seva cruesa.» —Neus Tomàs, periodista i directora del diario.es

«És un llibre tan fosc com lluminós, tan dur com tendre.» —Naturallibres, llibreria

«És una meravella. Dur i colpidor, et sacseja des de la primera frase, però t’omple d’amor i bellesa. Molt recomanable!» —Anabel Ramos, bibliotecària de Biblioteca Pública de Lleida

«Una proposta no apta per esperits massa sensibles, però satisfactòria tant en la forma com en el resultat final. Una història que difícilment oblidarem.» —David Gómez Simó

«Comença com un cop de puny a l’estómac i acaba amb la certesa que amb el perdó et pots trobar gent meravellosa.» —Ester Alberich, cap de gabinet a la Diputació de Tarragona

«Un relat un text líric, lluminós i bellíssim, profundament dolorós, però que, malgrat tot, val la pena.» —Marta Carnicero, escriptora

«Una novel·la que corprèn: la tendresa i la cruesa més nua aconsegueixen emocionar-nos a cops d’autenticitat.» —Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra