Agota Kristof

L’analfabeta

Traducció de Montserrat Solé

«Com es torna algú escriptor? D’entrada, cal escriure, és clar. Després, cal continuar escrivint.»

Una nova lliçó d’escriptura d’Agota Kristof, després de la gran acollida de Claus i Lucas

L’analfabeta és el testimoni de vida d’Agota Kristof. La frase curta i concisa, d’una sobrietat commovedora, li basta per esbossar el relat sobre com la brutalitat de l’Europa del segle xx va torçar el destí d’una nena hongaresa que només volia llegir i inventar històries.

Tanmateix, la guerra, l’ocupació, les llengües enemigues, l’exili i la solitud troben el seu contrapès en la literatura. En la voluntat obstinada d’Agota Kristof d’aferrar-se als llibres, de llegir, d’escriure, de reescriure, d’aprendre la llengua del país que la va acollir fins a convertir-se, contra tot pronòstic, en una de les escriptores més singulars i admirades en llengua francesa.

Aquest volum conclou amb Conversa amb Agota Kristof, de Riccardo Benedettini, una entrevista inèdita i excepcional per aprofundir en la vida i l’obra de l’escriptora.

Què n'han dit?

«És interessant i està escrit amb el segell Kristof, costa molt posar-se a la seva pell, però això no vol dir que no tingui un gran poder atractiu amb la seva lletra. No sóc gaire de llegir biografies, però aquesta se m’ha fet curta. Sorprèn saber que moltes de les coses narrades a Claus i Lucas són basades en la realitat, o directament descrites. Posa els pèls de punta. He descobert aquesta autora aquest any i espero seguir posant-me al dia amb la seva obra, ben cert, com em deien, que no deixa indiferent.», Llibres, i punt!

«L’amor per escriure i llegir salva a Kristof d’una vida fosca. El lector ho celebra perquè L’analfabeta l’enlluerna.», Andrea Rovira, La Llança

Altres llibres d'Agota Kristof